Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Concurs Wiki Loves Earth:
En el mes de maig, descobreix el nostre patrimoni natural, carrega les
teves fotografies, ajuda a la Viquipèdia i podràs guanyar premis.
Participa!

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco, Marqués von Villena

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya. Va ser Virrei i capità general dels regnes de Navarra, Aragó, Catalunya, Sicília i Nàpols. Cavaller de la Orde del Toisó d'Or.

Biografia

Va néixer a Marcilla (Navarra) quan el seu pare, Diego López Pacheco y Portugal, VII dels seus títols, anava camí de Pamplona per prendre possessió com virrei de Navarra,
i va ser batejat allí mateix l'endemà. Va perdre a la seva mare amb tan
sol dos anys, i al seu pare un any després. El seu oncle Juan Francisco Pacheco, bisbe de Conca,
el va recollir en la seva orfandat i el va educar fins que va complir
14 anys. En aquests anys va tenir molt bons mestres, que van fer
despertar en ell un ànsia de saber, aplicació a l'estudi i gust a
adquirir llibres.

Va seguir conreant el seu enteniment de tal sort que als 26 anys ja
era saludat per tots com un dels homes més instruïts d'Espanya. Després
de participar en diverses batalles va acabar retirat a Castella, aplicat
a l'estudi i a l'educació dels seus fills. El rei d'Espanya el va
nomenar en 1713 el seu Majordom major i el cap de la seva Casa, i també de la del seu fill Lluís I
durant el seu breu regnat, si ben tots dos monarques li van donar
sencera llibertat perquè es dediqués als seus estudis, sent aquesta
responsabilitat exercida de facto pel Sumiller de Corps, el seu parent el comte d'Altamira.

Fundador de la Real Academia Española (RAE), per mitjà d'una proposta que li formulà el rei Felipe V. És elegit director provisional el 3 d'agost de 1713, sent el seu primer Director en propietat, a partir del 3 d'octubre de 1713. Acompleix aquesta funció fins a la seva mort el 29 de juny de 1725. Encarregat de l'organització inicial de la RAE, així com de l'elaboració del pla de treball del diccionari d'autoritats.

Va ser fundador i ànima de la Reial Acadèmia, i també de la
publicació del primer Diccionari. Va governar l'Acadèmia durant dotze
anys fins que va morir el 29 de juny de 1725. El seu fill Mercurio Antonio López Pacheco va ser director perpetu de la RAE (entre 1725- 1746)

Bibliografia

Soler Salcedo, Juan Miguel "Nobleza Española, Grandeza Inmemorial, 1520". Editorial Visión Libros. Madrid. 2008.
"Relación de las Exequias que la Real Academia Española celebró
por el Excelentísimo Señor Don Juan Manuel Fernández Pacheco, Marqués de
Villéna, su primer fundador y Director". Editorial Imprenta de Francisco del Hierro. Madrid. 1725.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Càrrecs públics
Precedit per: Alejandro Bournonville	Virrei de Navarra 1691–1692	Succeït per: Baltasar de Zúñiga y Guzmán
Precedit per: Antonio Ibáñez de la Riva Herrera	Virrei d'Aragó 1693	Succeït per: Domingo Iudice
Precedit per: Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba	Virrei de Catalunya 1693–1694	Succeït per: Francisco Antonio de Agurto
Precedit per: Pedro Manuel Colón de Portugal	Virrei de Sicília 1701–1702	Succeït per: Francisco Judice
Precedit per: Luis Francisco de la Cerda y Aragón	Virrei de Nàpols 1702–1707	Succeït per: Nàpols austríac
Precedit per: Nou càrrec	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1713-1725	Succeït per: Tomás Pascual de Azpeitia y Orozco